cadernera

li dic bona nit al dia
el mateix que ens ha dit bon dia junts
I em disposo a jeure
en jaç de solitud
com a penyora de futur possible i cobejat

avui recupero les hores de nit
manllevades a la son
assaboreixo un cansament feliç
que em dibuixa el teu somriure
i en el record de l'olor
encara ets present.

em concentro el magí
li demano que m'escrigui el poema
de la cadernera que m'has fet prometre

se'm rebel·la el magí

no vol res que no siguis tu
ni tan sols descriure
aquest ocell menut i vulnerable
que a risc de ser depredat
llueix un plomatge bell
i refila el cant més bonic de la natura

dibuixar-te

m'agrada dibuixar-te
en les formes que et veig
i acariciar-les
mentre una música propera
dibuixa una dansa tendre

fora només hi ha celístia
i rosada balba
dins som foc
del que sana i reinventa

hi ha qui enveja la intensitat

mentre se'n riu de l'amor efímer

hi ha qui espera l'explosió

per recollir-ne els estrips

sempre som 

espectadors de la nostra bogeria

i suem una por freda

que ens delata

rata'm

rata'm fins a dins
allibera'm el cor
i ensenya'l a la urbs
fes-li possible estimar móns

fès i ciències dubtoses
i així ser feliç

comiat

i res tornarà a ser com havia estat
i amb tu fuig el millor tros de mi
el que t'havia deixat en ofrena

no sé si vull aprendre
aquesta nova vida
de restes i amputada

avui res no té sentit

m'esvaeixo lleu com la boira

sense esma per fixar-me les formes

potser demà començo

l'àrdua feina de rehabilitar-me

potser

demà