en les formes que et veig
i acariciar-les
mentre una música propera
dibuixa una dansa tendre
fora només hi ha celístia
i rosada balba
dins som foc
del que sana i reinventa
hi ha qui enveja la intensitat
mentre se'n riu de l'amor efímer
hi ha qui espera l'explosió
per recollir-ne els estrips
sempre som
espectadors de la nostra bogeria
i suem una por freda
que ens delata
No hay comentarios:
Publicar un comentario