comiat

i res tornarà a ser com havia estat
i amb tu fuig el millor tros de mi
el que t'havia deixat en ofrena

no sé si vull aprendre
aquesta nova vida
de restes i amputada

avui res no té sentit

m'esvaeixo lleu com la boira

sense esma per fixar-me les formes

potser demà començo

l'àrdua feina de rehabilitar-me

potser

demà