sabent-te

de ser el teu objecte

a ser el meu desig

de ser el teu plaer

a ser la teva generositat

de ser la teva joguina

a ser el teu mestre

de ser un tu omnipresent

a ser un nosaltres imprescindible

de no saber on soc

a ser millor que mai

i així sempre

per una estranya eternitat

sense saber per on sortiràs

però sabent segur que hi ets

història

I

hi ha poques coses més boniques que tu
i totes elles em van passar fa tants anys
que llavors no estava preparat per entendre-les

i ara se'm desdibuixen entre oblits i dubtes

II

aquí i ara i en mi
ets tendre com l'aigua i forta com la pedra
ets sàvia com un clàssic

et veig acolorida de flors i papallones

III

potser és impossible

però el sol fet d'intentar-ho

omple tots els fracassos de sentit

i fa que un somriure sorneguer

brolli dels meus llavis 

acaronar-te

acaronar-te
estremir-te
transitar entre carícies
a la cerca d'orgasme fugisser
justificant des de les biologies
els dubtes de l'amor
i deixant que la tendresa de la nit
ens somiï possibles

tu

I

la felicitat no és tenir-te
es que hagis passat

II

recordar-te en un racó anònim
que ens va viure eterns
assaborir-te en un menjar absurd
que ens confonia amb reis
taral·larejar-te les músiques brillants
que ens lloaven com a déus

III

la felicitat ets tu
amb nom propi
i declinació fàcil

ningú com tu m'ha vist tan feliç com ara
vivint-te
ni que sigui a batzegades

IV

d'amagat t'escric
sense adonar-me et busco
com si fossis aquí amb mi
com si no haguessis marxat mai