història

I

hi ha poques coses més boniques que tu
i totes elles em van passar fa tants anys
que llavors no estava preparat per entendre-les

i ara se'm desdibuixen entre oblits i dubtes

II

aquí i ara i en mi
ets tendre com l'aigua i forta com la pedra
ets sàvia com un clàssic

et veig acolorida de flors i papallones

III

potser és impossible

però el sol fet d'intentar-ho

omple tots els fracassos de sentit

i fa que un somriure sorneguer

brolli dels meus llavis