tota la vida he desitjat
enfilar-me dret i destre
pel penya-segat espadat
i apartar amb la mà oberta
aquell núvol gris que intenta
fer-te malbé la tarda blava
però por i vertigen
ara tu i jo som a recer
sota una pluja inoportuna
en el banc de la cuina
al costat de la llar de foc
que no escalfa res ni a ningú
distraient-nos amb jocs de taula
i contant-nos converses banals
per acabar fent la tarda ben feta
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.