tu

de primeres
no t'he sabut trobar
a la Llengua abolida
de la Maria-Mercè Marçal
m'hi he hagut de cabussar
conscient com era
que allà hi eres
l'allà on hi són totes
les dones d'aigua
les dones de foc
les de vida i les de remei
les dones que han lluitat
i vençut l'ignorant quotidià
les que han fet de l'amor
cura i han sobreviscut

ara ja t'hi he trobat
molla d'aigua verda
enlluernada de lluna plena

rere les baranes del mar
dolça d'heura enfiladissa

voldria ser-te certa
com la bruixa bella i jove
immaculada de tot pecat
sincera com cap mare de déu
pura com rosada de la muntanya mitja

on les goges ballen futurs

ets concebuda per a la vida
amant dels plaers guardats en silenci