recordes aquell tros de vida
quan ens omplíem de llavors
nepaleses
llustràvem pells amb sabes d'àloes
salvatges
forçàvem músculs fins a quietuds
dolorosesnedaven entre algues de platges verges
grimpàvem prats innivats solcats per isards
fèiem que escoltàvem els silencis íntims
en nits de celísties plenes de pluja d'estels
consumíem només les menges més pures
ens n'estàvem dels vicis que no eren mutus
i tot per pretendre'ns infinits
No hay comentarios:
Publicar un comentario