pretendre'ns

recordes aquell tros de vida

quan ens omplíem de llavors nepaleses

llustràvem pells amb sabes d'àloes salvatges

forçàvem músculs fins a quietuds doloroses
nedaven entre algues de platges verges
grimpàvem prats innivats solcats per isards
fèiem que escoltàvem els silencis íntims
en nits de celísties plenes de pluja d'estels
consumíem només les menges més pures
ens n'estàvem dels vicis que no eren mutus
i tot per pretendre'ns infinits