sóc al llit
llegint els desgavells de la Joanaina
els salms clàssics del Porcar
els sento propers
no pel que escriuen
que només és seu
sinó perquè
ho fan ara
en temps i llengua que em són propis
els llegeixo amb el dispositiu
de les lletres de llum
m'il·luminen el silenci de la nit fosca
salpo dels seus ports ferms i segurs
i navego més enllà
fins atracar a la riba de la Rosina
la de les moltes lletres i balladores
que treu de l'ésser vulnerable
la força i la sinceritat
si voleu aprendre d'amors
llegiu dels seus
tots tres omplen un tros buit
d'aquesta primera lluna plena de primavera
en uns moments de lleure forçat
que em pesen com una llosa
No hay comentarios:
Publicar un comentario