penyora

lliurat a tu com una penyora

d'acompliment impossible

vivint-nos la història a l'inrevés

ens afegim a les memòries

records que no poden passar

perdem a diari els dies possibles

que ens desenteranyinen tots dos

en aquelles golfes de pols corpòria

sabent que tu no hi ets ni jo

sabent-nos absents i llunyans

ens vivim només moments

de llibertats marginals i festives

on les rialles compartides

amaguen els silencis que ens callen

són aquells els moments fonedissos

segrestats per lleis i ordres

que ens custodien les vides

ens preserven compromisos previs

ens llevem els imperdonables

de les nostres vides fermes

rebutgem trossos de felicitat

perquè els sabem ficticis

perquè sabem que de felicitat

només n'hi ha una

que és gran i la volem sencera

perquè del que no és

només en podem fer novel·la

i aquest poema tou

potser li podria fer de pròleg

Somrius, i a traïció

m'ofereixes una penyora.

Ara intento resoldre

dins la claror de la cambra,

si la poso damunt el palmell de la mà

i bufo,

 la faig volar entre ginesteres,

o si la deso en una capsa

per si mai la vols pagar.

Natàlia Casellas