vam ser grans un dia
sencers i plens
i lliures i nostres
i dels nostres
mai més no vam ser
dels que no ens mereixien
fou el dia sense nit
esculpíem colors d’història
a la pedra del temps
i agraíem passats
i esperançàvem futurs
les geografies noves
ballaven danses antigues
amb cançons de sempre
no fou un dia qualsevol
fou el dia de totes les vides
de tots els demàs possibles
de tots els demàs possibles
Aquest poema ens dóna moltes esperances. "De tots els demàs possibles"... aconseguirem el demà segur.
ResponderEliminarFita
I tant que l'aconseguirem!
ResponderEliminar