regala'm

regala'm un jardí
a ser possible
que tingui un bosc de sequoies mil·lenàries
de les que s'enfilen cap al cel
per abraçar el sol

que el jardí que em regales
tingui dues serralades alpines
que el creuin de nord a sud
i d'est a oest i que l'abastin sencera
amb neus eternes als cims
de les que no fonen mai
per calor que faci a les fondalades

a ser possible
el jardí que em regales
te'l demano
amb un prat ple de lavandes florides
que colorin d'olor el paisatge

que el jardí que em regales
tingui un sembrat de cereals joves
aquells que encara serven la verdor tendre
que esperancen fruits d'or
i que el vent pentina en silenci

a ser possible
procura que tingui
un ramat de nyus transhumants
dels que fugen de la pols seca
a la recerca d'herbes noves
que eviten feres afamades
que des de racons amagats
embosquen les preses
d'aquest jardí que em regales

a ser possible
al jardí que em regales
posa-m'hi un riu immens i acabalat
de meandres dubtosos
per trobar lleres fidels i conservar-les
dels que precipiten per cataractes
que acaben amb arcs iris

i si no fos possible
el jardí que et demano
abraça'm
que ja farà el fet