saber-nos des de la imperfecció
reconèixer-nos ens els vells defectes novells
amarar amb tendresa la fermesa de jove
ablanir la ufanor fins a la humilitat
ser més de dignitat que orgull
ser feliços quan els silencis ens parlen
ser junts i incondicionals
renunciàvem a les mels noves
renunciàvem a les mels noves
cada vegada més agres
saber-te imprescindible
saber-te imprescindible
de qui t'accepta com ets
sí
tan imprescindible com l'aire
sí
tan imprescindible com l'aire
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.