Páginas

martes, 27 de marzo de 2018

hi ets

I

hi ets
a les rutines de cada dia
en els racons compartits
en les olors d'aquell mar salvatge
a la platja neta amb fressa de vent

el vent
sí el vent
aquell vent
que embogia la més serena de les serenors
que convertia el paradís en infern

no hi ets
fa dies que no hi ets
fa massa temps que només ets llunyania
llunyania infinita i irreversible
la llunyania que emboira els records
el nostre record naufraga en realitats roents
m'adoloreix la buidor grisa del teu no ser-hi

faig que marxis
no puc acompanyar-te més
he de deixar de morir amb tu
he de perdre el dolor de pedra al pap
que em sagna
i tornar a respirar a pit ple
com quan ho fèiem junts
a pit ple
recordes?

hi ets
hi ets
hi ets
sempre hi ets



II

ara t'abraçaria amb un sol braç
i l'altre descabdelleria un a un
tots els rulls dels teus cabells
fins a descobrir totes les direccions
i a cada una fer-hi cau de cotó
per viure-hi recers tendres de velleses
i dedicar tardors a descobrir-te


No hay comentarios:

Publicar un comentario