braç

i ens hi posem en distància 
sabent que duem l’enyor dolça
d’aquells trossos d'abraçada
en els sacsons d'un cos meu
que just aprèn a lliurar-se't
lliure indefens de saviesa antiga
la que retia mecenatge a l'art 

si era braç de fona i pedra
per abatre goliats de paper

si era braç d’espasa absurda
per fer de croat feridor de sarraïns

si era braç de falç
per dallar els blats metàl·lics d’or

el que era braç
de fona
d’espasa
de dalla
l'has fet tendre i màgic
en cada abraçada que et té
se't lliure primerenc
i mesell a l'absurd del món