com qui diu en blanc i negre
quan la vida era en castellà
just estrenàvem la llibertat
depredada pel feixisme
no crèiem en adolescències
que diferien madureses
tots dos érem per encetar
amb possibles a dojo
de cossos tendres, esvelts
que aprendríem a estimar
bells perquè ho érem i per joves
d'hora baixa a matinada
ens buscàvem i trobàvem
petons frescos de calfreds
en recers d’amor llogat
de sòrdides estances
que ara repugnaríem
ens sabíem i érem forts
no et vaig saber ser madur
perquè només era jove
ara després de molt després
des de l’esguard del temps
planyo no haver reeixit
on altres llueixen feliços
No hay comentarios:
Publicar un comentario