separats

la distància i el temps oblidaran

les melangies i enyors conviscudes

que ens van conèixer en l'amor
els paisatges propers i llunyans

els éssers familiars poc vistos

les nostres mascotes compartides

forns traïdors que cremaren sopars

cotxes tronats per carreteres pobres

no ens feriran les bregues d'agulles,

no ens eixordaran els silencis

amb què responíem desacords

els nostres magins exageraran

la cordialitat de les converses

la franquesa de petons honestos

els plaers ingents de les carícies
aquelles permeses o prohibides
que ara són el nostre patrimoni

cada vegada en més llargs lapses

ens trobarem fent tardes de cafè

en els mateixos espais públics

que d'amants defugíem

ens preguntarem per clixés

que respondrem sense pensar

i evitar l'explicació llarga

tindrem gelosia dels nous amants

que sabrem feliços juganers

amb els nostres cossos servats

comiat de llàgrima empostissada

sabrem que no hi ha res a fer

només perquè no farem res

el no ser teu el no ser meva

el pertànyer a aventurers estranys

que mai no haguéssim convidat

ens segrestarà en vides diferents

pretesament felices perquè

perdonem als altres allò que

entre nosaltres ens retrèiem

en sortir la pluja suau de primavera

ens triarà prests recers contraris

fugint de l'aigua més que de l'altre

no sabrem albirar l'arc iris

que regala als nous amants badocs

un horitzó de llevant transparent

que prepara la lluna de cada dia