impossible

et mentiria silencis si pogués dir-me teu

em faria acaronat com de nadó
viuria la nuesa de la llibertat segrestada
i el sempre seria la plaent presó
on envelliria amb lentitud cauta

espurnejarien llunes i sols plens
en els finestrals ineptes de paisatge
t’escriuria poemes vacus
on ballarien colors esmorteïts
les pells apelfarien molses

les paraules xerrarien significats
a móns amagats mai viscuts
llavis maldestres tremolarien
en els cossos renunciats
i la son amagaria els somnis

en no ser teu

en no ser meva
ens sabem que no som nostres