em faria acaronat com de nadó
viuria la nuesa de la llibertat segrestada
i el sempre seria la plaent presó
on envelliria amb lentitud cauta
Espurnejarien llunes i sols plens
en els finestrals ineptes de paisatge
T’escriuria poemes vacus
on ballarien colors esmorteïts.
Les pells apelfarien molses
La paraules xerrarien significats
a móns amagats mai viscuts.
Llavis maldestres tremolarien
en els cossos renunciats
i la son amagaria els somnis.
En no ser teu, en no ser meva
ens sabem que no som nostres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario