voltors

la porta treta de polleguera
l’espirall que ningú mai no ha sabut tancar

l'espill traint-te des del racó que creiem cec 

la finestra de mida humana i vidres balbs
tot plegat et deixen nua
i les teves intimitats manllevades
pors i vergonyes de vidre
exposades ulls curiosos i sàtirs
llavors
la teva llibertat ufaneja
hi ha prou vida feta

i prou orgull lluit
com perquè pengin carnums delictes i pecats
i els vols de voltors s’hi deleixin

sense que per res alteri el teu estil elegant

que fa girar tots els caps de totes les rambles