matí
som-hi i amb força
som d'una terra
que dels miracles em fa rutina
nit
a la fredor de la nitdins la llar balba
l'esca encén el fogó
i l'escalf ens abraça
l'esca s'apaga
però el foc queda viu
i ens viu de certesa
ens ofrena el comfort
i més enllà l'esperança
de despertar lliures
en demà de fronteres
noves i netes
et devem una terra lliure
que només sigui nostra
Ens costarà acostumar-nos a la seva pèrdua. Poemes com el que dediques a la Muriel ens acompanya el dolor i d'alguna manera ens obliga a ser fidels a la seva Idea, que ens hem fet nostra.
ResponderEliminar