damunt d'una horabaixa eterna
i el tremolor balb de les mans de vidre
cerquen impossibles claus de recer
ningú a prop ningú lluny ningú
el silenci dallat pel vent clama
justícies ermes de pietat
el discurs s'embarbussa corb
en teranyina de seny sense sentit
i la soledat li dol més que tot
com una xacra que l'esbudellés
1 de desembre de 2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario