Sense sostre

Enlluerna un fred esfereïdor

damunt d’una horabaixa eterna

i el tremolor balb de les mans de vidre

cerquen impossibles claus de recer

ningú a prop ningú lluny ningú

el silenci dallat pel vent clama

justícies ermes de pietat
el discurs s’embarbussa corb 

en teranyina de seny sense sentit 
i la solitud li dol més que la resta
com una xacra que l’esbudellés 

1 de desembre de 2012