universal

va néixer tan arreu
que no va poder morir enlloc

reversibilitats

com cada any

l'estiu ha cremat

els rosers del jardí
com cada any

com cada any
he tornat a sentir

que aquest

és el definitiu

com cada any

covard

em vaig fer enrere
fins tocar d'esquena la paret
quan ja no podia recular més
sense sortida possible
em vaig donar

sempre he fet bandera
d'aquesta meva covardia

que m'ha paralitzat la vida

només espero

que no m'hagi fet traïdor

ball d'ones

al voral de la mar
ballant amb les ones
la música del silenci
oint el respir del paisatge
somiant en vaixells
que li recorrin el món
que li trenquin els límits
pregant a la vida
que la retorni a l'aventura
abans no sigui moment
de forces migrades
o memòries dèbils

els fills ja fa que no són seus
la vida els ha fet lluny i adults
el company no va ser mai seu
quan va tenir l'oportunitat
la va trair triant joventut
ara el sap envellit i arraconat

se l'imagina com empestat
no la preocupa
fa que li va perdre l'amor
ara li ha perdut l'empatia

els pits no son tant ferms
la cintura se li ha eixamplat
les cuixes més grasses
ja no hi és el cos adolescent
però encara es fa mirar i ho sap

mira el cel amb crit d'albatros
i es representa a ella
dibuixant la cinglera
a la cerca d'àpats
els veu volant i s'hi veu
més allà de la frontera
travessant l'oceà infinit
per en continent nou
obrir un nou cicle de vida

es fa tard i la tarda refreda

el sol de biaix ja no escalfa prou
recull al cabàs desitjos i somnis
enfila el pendís camí de casa

i es pensa el sopar del vespre

esperança

entre tu i jo
un batec infinit 

que sobreviu l'esperança
amb aquesta estranya manera

de sobreviure
que fa més mal que l'enyor

quec

una veu queca
que dubta d'expressar-se
refila músiques
de poca harmonia
i orfes de paraules
fuig de poemes sabuts
ni clàssics ni nous
taral·leja melodies belles
mirant de fer-les seves
sense ritme ni rima
massa poc sentit
l'auditori se li buida
en senyal de silenci
rere seu la festa
s'excita en l'absència

secor

eixut el cel
eixuta la terra
de vida erma
mort florida
dia de pols
nit tòrrida
sol venjatiu
desert d'esper

prat d'espart
el res desperta
per romandre-hi
el crit no deixa
tros al plor
la Terra se'n riu

no són tema seu

ni vida ni mort