ulls

U L L S

amb què em miraves de dins com furgant-me

amb què em seduïes i m'omplies de goigs
amb què m'apaivagaves dolors i cremors
amb què em vas segrestar la vida per viure'ns-la 
amb què em miraves la nuesa i t'enorgullies
amb què em feies sentir-me gran i empoderat
amb què repassàvem l'experiència compartida

amb què enyorem la història escapçada

a vegades

mentre feinejàvem pel jardí
a vegades
se't ponia ombra
a la cara obaga

a vegades
se t'apagava el brill dels ulls
callàvem les pregones converses

encetàvem silencis

que dolien de mort

xerràvem absurds

amb cantarella de mitja tarda
per apaivagar silencis
que dolien de mort

a vegades

i al crepuscle d'horabaixa

jèiem estranys

un al costat de l'altre

a vegades

banalitat

al foc de la llar

hi cremaven els llibres banals
els que no feien ni llom

sense compromís ni estètica

ni es mullaven ni escalfaven

jardí

amarat com d'esponja

regne de molses tendres
i fongs de mil formes
un final d'hivern plujós
ha omplert de vida el jardí
insectes i ocells de mil colors
fan dansa reviviscent
amb mirada badoca
compartim agraïment
de la generosa generositat
quan arribi la primavera

trobarà la feina feta

Roquetas

hi planten pertot washingtònies

les que tenen fulles grans
com enormes mans obertes
que plenes de dits
es desfan en aplaudiments al vent
llavors fresen com la pluja
la tan enyorada pluja

la que fa del desert horta

aquí sota cabanes de plàstic

hi viuen miratge rere miratge

la tigre e la neve

si estigués amb tu

t'esperaria els descansos

si estigués amb tu
t'anticiparia les faltes

si estigués amb tu
et satisfaria els desitjos

si estigués amb tu
et lloaria les decisions

si estigués amb tu
et felicitaria els encerts

si estigués amb tu
t'acompanyaria els errors

si estigués amb tu
t'abrigaria els freds

si estigués amb tu
et curaria els mals

si estigués amb tu
et protegiria de les pors

si estigués amb tu
ho seria tot per a tu

i t'enamoraria cada dia

helichrysum

I

a migjorn la platja negra sorra de cendra

vestigi de volcans adormits de segles

al nord el mal dit mar blanc
ni aigua ni sal ni peixos
plàstic i plàstic i més plàstic

intenses fàbriques d'hortalisses

que en viuen els qui hi treballen

peixent tota el nord net i polit

a ponent la torre de Cerrillo

ferida de temps i oblit

més a prop de terra que de guerra

atalaia guenya en una mar de pau

en tot aquest paratge ple de poc

els helichrysum groguegen menuts
pel ventot incansable
mentre tanquem l'hivern escampen
l'olor subtil i apocada
que qui l'ensuma no l'oblida
i si l'ha oblidada és que no l'era
també li diuen sempreviva
com les que fem enramades
i perfumen armaris
o posem en cistells de vímet
en rústiques decoracions

que polsoses semblen vives

(vaig saber l'helichrysum al Montsec

a la vall de Meià
en aquell tros on tot s'escarpa
que de feixa a feixa s'hi escampen 

les escultòriques rocalles
que estrangers cullen a tant el quilo

d'això fa un munt de vides
i encara recordo la seva flaira)

enmig del paisatge adust
malviuen les ginesteres menudes
amb més vent que flor
s'encongeixin les sabines atemorides
els canyissos es fan de vidre
i de regal un martinet blanc solitari

van omplint pap de puntetes per les tolles

tot i que aixeca poc

fa de quixot a la contrada

torno on era i us explico ràpid
que de tornada cap a llevant
hi ha un horitzó ple de cap de Gata

submergit entre boires 

que li fan falsa llunyania

II

a la Salina Vella un horitzó de flamencs
més de dos-cents
s'estarrufen les ales per sofrir el vent
de força sis

Roquetas de Mar