tu

canviaré el món per tu
i del món canviat
només romandràs tu

jo

surt el sol
i escalfa el sòl
lleva baf
que fa com fum
i tot comença
i si no sopo amb llum
i torno a sopar sol
és que la natura
sapient encara
no se la juga
amb qui de tot aprenent
és savi de res

gebre

el matí de gebre
omple el prat de diamants i silenci
només es mou l'estol d'ocells
que dansant cerquen la menja
sobre el tou de fulles caigudes
dels faigs somorts i nus de fred
entra l'hivern com un passeig suau
rere la tardor de desitjos tardans
si la vida fos un any aquí s'acabaria

Gavarres

un cop de vent
em durà mar endins
en barca nua i sense compàs
allà viuré en soledat pregona
com la que em desperta cada dia

a peu de platja amb el so del terral

que vesa des de les Gavarres
i trenca silencis dels rodals gebrats

enamorar-se

ja ens ho hem dit força vegades
no ens enamorem de qui convé
sinó de qui ens enamorem
això ens passa sovint a tu i a mi
això ens separa ara a tu i a mi

ser-hi

hi seré
de recer en el fred
de cobert a la pluja
escoltant-te les pors
present a la soledat
manyac silent a la tristor
t'abrigaré la nuesa
a la distància del cor
batrem impossibles
i fins que la malaltia
no ens faci mortals
ens ho farem durar

et faré

a la pluja de cobert

et faré

en el fred de recer

pobresa

visc en un món mentit
que em foragita dels dominis
el que m'és propi
ja no hi és
tot es declina en passat
tot conjuga amb impotència
el que vaig obtenir
amb benefici de feina
m'ha estat espoliat
per un destí no sempre injust

aquell patrimoni
beneït del meu desig

cau amb la pluja esbojarrada
barrancs avall camí de mar
ara ja res no em pertany
viatjo nu i sense recer
sota sòrdida intempèrie
penitent de no sé quins pecats
a mercè de caritats gasives
enmig d'oblits dolorosos

no necessiten cap presó

tenen tot el món on fer-me pres

ja res no és meu

ni l'aire que aleno

ni la soledat

que em despulla