ressonància

a la distància d'autopistes i peatges

amb ritmes de vida segrestats
per records passats no compartits
descendents de diferents llinatges
idiomes apresos en móns distants
poesies que no sabíem com rimar
cultures properes o allunyades
que compartíem o que no compreníem
religions apostatades sense bri de dubte
races cada vegada més confoses
i tot va raure en imprescindible consens
per fer que els nostres cossos vibressin
en una ressonància plena d'harmonia

pobresa

soc d'un tros del poble amagat
que malviu entre ravals i marges
com sempre ignorat pels de sempre
els que sempre m'han deixat a part
la meva pobresa els fa grans
sense nosaltres ells serien el residu

soc dona i sola
sovint amb menuts a cura
a casa els hiverns són crus
i els estius també
els sorolls industrials ens bressolen
la cridòria de veïns ens acompanya
vestim roba amb taques descolorides
mengem restes de marques blanques

decisió

pots morir instal·lat en la queixa

o viure a cavall de la solució

no mor qui viu ni viu qui mor

un tros de decisió és nostra

tòxic

em deies que era tòxic
fins i tot perillós
però sempre eres al seu costat
amb vexació o cops
allà seguies
la tòxica era la relació
i tots dos
més o menys víctimes
més o menys responsables
d'una immaduresa que us cremava

ara em dius que ell és feliç
amb un amor diferent
que esperen el seu primer fill

m'esgarrifo 

de la meva ignorància

m'espanto

del meu prejudici

mentre els cementiris

s'omplen en femení 

arbres

hi una una alzina
que es vesteix de suro

per protegir-se
no perquè sigui d'acer o pedra

ans al contrari
és poc menys tou que la molsa
té una textura tova que convida
a trenca-lo a bocins

a les buides tardes d'estiu
en la tovor rau la seva força

de lluny confonc

l'àlber amb el bedoll

si fa olor de mar és àlber

si l'olor és de cims innivats 

és el bedoll

cicles

I

ens va cremar la guerra

com el pitjor dels hiverns possibles
quan la primavera va arribar
intentà reviscolar brins de vida
no se'n va sortir
quedava massa verí a la terra
calen moltes primaveres
perquè l'erm ressusciti
només una guerra per morir

II

la mort mai no és absoluta
omet sempre de l'assassí

no acaba mai la maleïda feina

beneïda pels déus absurds

en cicle malaltís d'inhumanitats 

angiografia

fer de l'art
angiografia

del dolor

diagnòstic

informal

del trastorn

no enganyeu

hi ha patiment

no negueu

evidències
cap mentida

cap superstició

no ajuda

potser un dia

la ciència

i cada dia 

l'amor

l'art per curar

i que el mal 

no sigui d'amor

i que l'amor

no sigui el mal