nueses de neu

nueses de neu
vestits de fred
pudor immadura
adolescències que floreixen
expectants de plenitud
neixen en històries
des de plors d'esperança
finen de silenci i soledat
com tots els naixements
de tots els colors i generes
de totes les humanitats
dels nostres móns de cada dia

 

déus

i en aquest espectacle

què hi pinten els déus
quina transcendència busqueu

per què milions de sacrificis de guerres santes

en nom de  religions de paper mullat

milers de criatures esguerrades

per sàtirs religiosos pudents 

misògines inquisicions inventant bruixeries

per sàdic plaer de tortura i foc

bisbes emmagatzemant fortunes
mentre mentida rere mentida
fan costat a tota mena de feixismes

sí lloeu esperpèntics déus
és perquè creieu trobar consol

per als vostres cors espantats
però són aquest deus 

amb encarcarades litúrgies

que us han omplert de por

i buidat de llibertat

tristesa

i quan la tristesa li feia el ple

va entendre la tristesa
va perdonar la tristesa
va viure la tristesa

va conviure amb la tristesa

va avesar-se a la tristesa

va integrar la tristesa
va respectar la tristesa
va estimar la tristesa
va aprendre a ser feliç amb la tristesa

va trobar un recer de felicitat

que li prenia la forma
del motlle buit d'aquell fill

que no va saber néixer

sense llar

amb més silenci que soroll
amb més llàgrimes que riures
amb més soledat que solitud
amb més res que tot
amb més mentida que llibertat
amb més mancança que suficiència

amb més jo que nosaltres
amb més amargor que dolçor
amb més passat que futur

amb més terra que sostre
amb més carrer que recer

amb més fred del que hi cap a cap cos

amb més calor 

que la que s'aguanta enlloc

dolce far niente

permeteu que la ciència
rescabali la vostra atàvica por
abjureu de religions salvatges

més plenes de mort que d'amor
proscriviu supersticions estúpides

que no us han dut mai enlloc

si no hi ha res a fer

no feu res

fil

fil de filera
filada filharmònica

desfilada de soldats arnats
per guerres plenes de fills orfes

afiliats de causes toves
enfilats a torres de paper

el darrer de la fila
a les cues de filials

filats tancant fòbies feixistes
són de filia de mort i tortura

serpent

serpent de blat
reptant els camps de juny
sota el sol implacable
sobre la terra erma
esperant rebre cossos
que a l'horabaixa
gemegaran plaers
després amb la fresca
tu i jo serem nit i silenci
i quan arribi la sega
l'erm recuperarà l'espai
i farà seu l'agonia d'estiu
de sorra i pols
llavors tu i jo
fugirem cap als cims
a recer dels calors
en la transhumància anual
de tota la vida