va néixer tan arreu
que no va poder morir enlloc
Intents
martes, 15 de julio de 2025
reversibilitats
com cada any
l'estiu ha cremat
els rosers del jardí
com cada any
com cada any
com cada any
he tornat a sentir
he tornat a sentir
que aquest
és el definitiu
com cada any
lunes, 14 de julio de 2025
covard
em vaig fer enrere
fins tocar d'esquena la paret
quan ja no podia recular més
sense sortida possible
em vaig donar
sempre he fet bandera
d'aquesta meva covardia
fins tocar d'esquena la paret
quan ja no podia recular més
sense sortida possible
em vaig donar
sempre he fet bandera
d'aquesta meva covardia
que m'ha paralitzat la vida
només espero
que no m'hagi fet traïdor
ball d'ones
al voral de la mar
ballant amb les ones
la música del silenci
oint el respir del paisatge
somiant en vaixells
que li recorrin el món
que li trenquin els límits
pregant a la vida
que la retorni a l'aventura
abans no sigui moment
de forces migrades
o memòries dèbils
els fills ja fa que no són seus
la vida els ha fet lluny i adults
el company no va ser mai seu
quan va tenir l'oportunitat
la va trair triant joventut
ara el sap envellit i arraconat
ballant amb les ones
la música del silenci
oint el respir del paisatge
somiant en vaixells
que li recorrin el món
que li trenquin els límits
pregant a la vida
que la retorni a l'aventura
abans no sigui moment
de forces migrades
o memòries dèbils
els fills ja fa que no són seus
la vida els ha fet lluny i adults
el company no va ser mai seu
quan va tenir l'oportunitat
la va trair triant joventut
ara el sap envellit i arraconat
se l'imagina com empestat
no la preocupa
fa que li va perdre l'amor
ara li ha perdut l'empatia
els pits no son tant ferms
la cintura se li ha eixamplat
les cuixes més grasses
ja no hi és el cos adolescent
però encara es fa mirar i ho sap
mira el cel amb crit d'albatros
i es representa a ella
dibuixant la cinglera
a la cerca d'àpats
els veu volant i s'hi veu
més allà de la frontera
travessant l'oceà infinit
per en continent nou
obrir un nou cicle de vida
es fa tard i la tarda refreda
no la preocupa
fa que li va perdre l'amor
ara li ha perdut l'empatia
els pits no son tant ferms
la cintura se li ha eixamplat
les cuixes més grasses
ja no hi és el cos adolescent
però encara es fa mirar i ho sap
mira el cel amb crit d'albatros
i es representa a ella
dibuixant la cinglera
a la cerca d'àpats
els veu volant i s'hi veu
més allà de la frontera
travessant l'oceà infinit
per en continent nou
obrir un nou cicle de vida
es fa tard i la tarda refreda
el sol de biaix ja no escalfa prou
recull al cabàs desitjos i somnis
enfila el pendís camí de casa
recull al cabàs desitjos i somnis
enfila el pendís camí de casa
i es pensa el sopar del vespre
sábado, 5 de julio de 2025
esperança
entre tu i jo
un batec infinit
un batec infinit
que sobreviu l'esperança
amb aquesta estranya manera
amb aquesta estranya manera
de sobreviure
que fa més mal que l'enyor
que fa més mal que l'enyor
quec
una veu queca
que dubta d'expressar-se
refila músiques
de poca harmonia
i orfes de paraules
fuig de poemes sabuts
ni clàssics ni nous
taral·leja melodies belles
mirant de fer-les seves
sense ritme ni rima
massa poc sentit
l'auditori se li buida
en senyal de silenci
rere seu la festa
s'excita en l'absència
que dubta d'expressar-se
refila músiques
de poca harmonia
i orfes de paraules
fuig de poemes sabuts
ni clàssics ni nous
taral·leja melodies belles
mirant de fer-les seves
sense ritme ni rima
massa poc sentit
l'auditori se li buida
en senyal de silenci
rere seu la festa
s'excita en l'absència
secor
eixut el cel
eixuta la terra
de vida erma
mort florida
dia de pols
nit tòrrida
sol venjatiu
desert d'esper
eixuta la terra
de vida erma
mort florida
dia de pols
nit tòrrida
sol venjatiu
desert d'esper
prat d'espart
el res desperta
per romandre-hi
el crit no deixa
tros al plor
la Terra se'n riu
el res desperta
per romandre-hi
el crit no deixa
tros al plor
la Terra se'n riu
no són tema seu
ni vida ni mort
Suscribirse a:
Entradas (Atom)