nueses de neu

nueses de neu
vestits de fred
pudor immadura
adolescències que floreixen
expectants de plenitud
neixen en històries
des de plors d'esperança
finen de silenci i soledat
com tots els naixements
de tots els colors i gèneres
de totes les humanitats
dels nostres móns de cada dia

 

déus

i en aquest espectacle

què hi pinten els déus
quina transcendència busqueu

per què milions de sacrificis de guerres santes

en nom de  religions de paper mullat

milers de criatures esguerrades

per sàtirs religiosos pudents 

misògines inquisicions inventant bruixeries

per sàdic plaer de tortura i foc

bisbes emmagatzemant fortunes
mentre mentida rere mentida
fan costat a tota mena de feixismes

sí lloeu esperpèntics déus
és perquè creieu trobar consol

per als vostres cors espantats
però són aquest deus 

amb encarcarades litúrgies

que us han omplert de por

i buidat de llibertat

tristesa

i quan la tristesa li feia el ple

va entendre la tristesa
va perdonar la tristesa
va viure la tristesa

va conviure amb la tristesa

va avesar-se a la tristesa

va integrar la tristesa
va respectar la tristesa
va estimar la tristesa
va aprendre a ser feliç amb la tristesa

va trobar un recer de felicitat

que li prenia la forma
del motlle buit d'aquell fill

que no va saber néixer

sense llar

amb més silenci que soroll
amb més llàgrimes que riures
amb més soledat que solitud
amb més res que tot
amb més mentida que llibertat
amb més mancança que suficiència

amb més jo que nosaltres
amb més amargor que dolçor
amb més passat que futur

amb més terra que sostre
amb més carrer que recer

amb més fred del que s'aguanta

amb més calor de la patida enlloc

dolce far niente

permeteu que la ciència
rescabali la vostra atàvica por
abjureu de religions salvatges

més plenes de mort que d'amor
proscriviu supersticions estúpides

que no us han dut mai enlloc

si no hi ha res a fer

no feu res

fil

fil de filera
filada filharmònica

desfilada de soldats arnats
per guerres plenes de fills orfes

afiliats de causes toves
enfilats a torres de paper

el darrer de la fila
a les cues de filials

filats tancant fòbies feixistes
són de filia de mort i tortura

serpent

serpent de blat
reptant els camps de juny
sota el sol implacable
sobre la terra erma
esperant rebre cossos
que a l'horabaixa
gemegaran plaers
després amb la fresca
tu i jo serem nit i silenci
i quan arribi la sega
l'erm recuperarà l'espai
i farà seu l'agonia d'estiu
de sorra i pols
llavors tu i jo
fugirem cap als cims
a recer dels calors
en la transhumància anual
de tota la vida

principi

no sé quan vaig ser teu
no recordo quan fores meva
alguna cançó compartida
en alguna festa fosca
d'alcohols barats

fums meridionals

mos de motlle
butaques suades
somiers de soroll
poca presentació
érem tot present
sense memòria ni futur

tots els possibles per obrir
era aquell temps

que ens crèiem immortals

era aquell temps
que caminaves ràpid
per arribar presta
i jo t'alentia
per allargar el trajecte

era aquell temps
que feies girar tothom al teu pas
els joves amb desig
els grans amb malícia
transitaves enmig

d'admiracions i enveges
jo em feia l'indiferent

corcat de gelosia

era aquell temps
que tot ho omplies de colors
amb les converses infinites
callades només a cops de petó

avui m'he jurat no parlar de mort
ni de com guardo un tros de tu
per refer-te sencera
i tornar a ser immortals

espanya

com amanida de manades
cuita de sal i vinagre
manades de lladres
manades de violadors
manades de fiscals que els justifiquen
manades de jutges que els perdonen
manades de periodistes que els blanquegen
i dalt de tot
borbons de mirada sorneguera
vantant-se d'història de fang i sang

rapsoda

i beneeix la rapsoda que el recita
com si fos de nata i mel

desguàs

baixo rierol a vall
camí de riera
    de riu
        de mar
desembocant a cada trànsit
ballo amb peixots
    gripaus
        granotes
            tritons

a la bassa de prop

el martinet blanc
patolla el fangueig per caçar àpat
enfilat al canyís

a quatre metres d'alçada
el blauet se'n riu
de les meves burdes imitacions

a cada un dels desguassos
perdo un tros de mi
al primer de tots
fou quan et vaig perdre