abril

vaig escampar el compost pel tros

desfetes de vida aprofitada
la pluja tova i la rosada tranquil·la
han germinat centenars de brots
els més agosarats fan prat
en poc tot és flor groga i blanca

és mitjans d'abril
tan immortal com tots els abrils

a Mallorca

no hi ha fugida
la presó sóc jo

l'illa com a frontera
l'illa com a presó
l'illa com a pauta creativa
l'illa espai de prejudicis
l'illa com marge
el silenci entre tu i jo
naufragant camí de l'illa
l'illa per a l'aïllament
totes les illes

i la Terra

continent d'illes

no hi ha fugida
la presó sóc jo

deliri

un dia em vaig despertar

sent l'emperador del món
menystenint democràcies
i voluntats populars

perquè no se m'alineaven bé

plaer estrany el poder

el deliri va durar els dos segons

que vaig trigar a descobrir-te
nua i suada al meu costat

em vaig llevar sent-te vassall

tan vassall com sempre

i per a tots els sempres

tinell

he buidat el vell tinell d'eben

per parar-te la taula a goig
l'he vestida de fils brodats
amb tovallons blancs a joc
custodiats de coberts argentats

brunyits per a l'ocasió
amb cristallera de dringar delicat

la que brinda amb cançó
ens servirà les millors elixirs

tots ells moderats d'alcohol

la porcellana oriental

enrivetada del millor or

servirà el xeflis estrellat

el millor tec mai no imaginat

el millor tec mai no imaginat

ens acomboiarà destins

que ens viuran diferents
allà tu i jo farem
el millor moment possible
amb el millor dels trobats
ni que sigui només
per a estimats i coneguts
fora tot és vestirà de flors
les papallones faran ombres
de llums de colors irisats
i quan el sol surti despertarà
milers de revolucions com la nostra

amarada

amarada de mar i sal
on els peixos nedaven entre contes
ella s'hi capbussava 

fins a fondàries abissals
en apnea temerari

amarada de vent i sol
on les novel·les descrivien cercles àvids
de voltors de vertigen
buscant el pàbul entre indicis
ella s'hi envolava en vol silent
sense motor ni fresa d'aire

amarada d'abís i zenit
vivint tots els blaus cels i marins possibles
ella hi transitava amb fluïdesa valent
i enmig jo esperant que descobreixi
que el meu espai de confort l'estima

apàtrides

som frontera en terra estrangera
apàtrides de la pròpia
ocupes a les nostres llars
immorals amb nostres amants
som impropis
absurds
injustos
incompetents
aliens
incívics sense ciutadania
som els il·legals a les seves lleis
els criminals sense delicte
el culpables per ser d'on som
els ineptes per saber més llengües
els que hem d'agrair ser ses esclaus
i l'aire que respirem