filla

no hi ha prou mar

per amagar les claus

que et feien presonera

una a una t'he deixat
les portes obertes

rere cada una d'elles

t'hi he compost

una cançó ben rimada
com himne de llibertat

si em vols fer feliç

quan creuis alguna porta

fes-me l'ullet

no passa res

si ja no t'albiro

si vols ser feliç

somriu sempre

encara que no calgui

resurrecció

les flors del gerro de la taula de l'estança

van obrir ramades en totes les direccions

ho van omplir tot de verd ben viu

el que estrena la primavera de cada any

les més valentes es van arbrar

van obrir la finestra i van conquerir el jardí

llavors vam respirar pur i esperança

camins

no hi ha cap camí de dolor
que et meni enlloc
saber-ho no ens els fa més fàcils

modern

dibuixem un futur de lleixes buides de llibres
les lletres de llum han occit les tintes
les novel·les vanes ens bressolen
en sèries eternes de migdiades
ningú ja no premsa paper de polpa
ens expliquen el món en viu i en directe
som esclaus de munions de pantalles
i lliures per encendre-les o apagar-les
al ritme de la nostra creativitat

comerç

i sí el vaig vendre
me'n van donar trenta monedes de plata
que vaig repartir entre els més pobres de la ciutat
no teniu cap dret a fer-me responsable
ni del seu martiri ni de la seva mort
si el vaig tocar
només fou en un bes de comiat
em vaig limitar a fer una transacció comercial
i amb finalitats ben lloables

em vau assenyalar tant

que no vaig gosar

de travessar el dia

quàntum

un dia sabrem arribar
a la font de la llum
on sadollarem tota la set
i extingirem ignoràncies i focs
recorrerem vers l'infinit
a la màxima velocitat possible
per deixar el temps enrere
arribarem a l'origen caòtic
i sofrirem a la pell la gran explosió
allà on abans no hi havia res
ara hi serà tot
les supersticions moriran
i amb elles les religions fàtues

grill

grilla el grill de nit
tota la nit és seva
des de la negror
fins a la cançó
tota la nit és seva

jo no sé ser de nit
soc més de claror
i escolto cançons
d'harmonia comuna

en el bosc de grill de nit
m'hi grilla la por

curriculum

I

va néixer sense un cos normatiu
va créixer sense cobrir estàndards
va viure amb criteris propis
va fer estudis sense futur
va treballar sense assegurar
va estimar un home imprevist

no van tenir els fills esperats

contra pronòstic van ser feliços

II

va néixer sense un cos normatiu
i amb els pares desavinguts
va créixer sense cobrir estàndards
i ensopegant a totes les assignatures
va viure amb criteris propis
que no sempre semblaven lògics
va fer estudis sense futur
sense ciència ni aplicacions
va treballar sense assegurar
després de voluntariats a ONGs
va estimar un home imprevist
i mira que la van avisar cops
no van tenir els fills esperats
però no en van fer cap drama
i contra tot pronòstic

van ser molt feliços