defensar la terra

ja no és que et recordi
en el paisatge
ja no és que la terra
evoqui la teva petjada
és que en no ser-hi
tu ets la terra
i tu ets el paisatge

em sento vetllar-te la memòria
en defensar la terra

encara la llàgrima agra
fereix la galta

ruixat

sentir l'olor de l'herba segada

a la tarda de primavera

quan el ruixat et tanca en un recer

des d'on esperes

que l'arc iris a llevant

surti abans que la lluna

ompli l'horitzó de plata

regal de set colors

felicitat de sentir

plenitud de ser

jocs de música

m’arribes amb el do

de notar-me que sense tu no sóc re

i et sento amb mi

i amb la subtilesa de com qui no fa

trenques una vida d'estar sol

sentir companyia amb tu i notar-la

prou  com per necessitar de tu sempre el sí

regal

no sé com felicitar-te sencera

ni com fer-te especial el dia que ho ets

intento maldestre escriure't poesia

guarnida de paraules poc usades

amb aquell adjectiu que t'explica

a tu que has estat el millor regal

no et sé fer el regal que mereixes

érem de mar

érem de mar
tu i jo i tots dos
potser jo no era prou de mar
però tu m'hi vas fer
i tant que m'hi vas fer

érem del mar que ens ofrenava fruits viscuts
que salava els menjars prohibits pels metges
de la mar que entre xalocs i tramuntanes
parodiava els nostres estats d’ànim
que ens sagnava a diari albes lloades

érem del mar septentrional
d'aquell meridional país nostre
la mar que agenollava Pirineus que retien
paisatges parcs de platges i bellesa esquerpa

érem d’aquella mar que ens havia obert
les llibertats del món robades pel feixisme
el mateix mar aquell que ja més grans
ens feia aprendre ciències llunyanes
i ens desprenia la superstició a capes
el mar ens va cisellar i fer nous i ferms

érem de mar amor fins llavors
aquell maleït instant en què la terra et va prendre
i jo i tot vàrem deixar de ser teus
ara que a poc a poc oblido el mar
transito el temps i la distància
des del record líquid d'origen compartit
fins a la sòlida pedra on ets i m'esguardes

a flor de pell

a flor de pell trobar-nos
encetar recents pureses
oir petons a cau d'orella
sentir carícies perdudes
records amarats d’oblits
regalar-nos mil perdons
per les marrades de vida
cobejar-nos com de joves
lliurar-nos en penombres
en el joc dels indestriables
clarejats per llunes o celísties
mentre transitades destreses
obren camins de felicitat
nous com destins de vidre
que aprenen a ser eterns
ser-nos lliures
saber-nos propis
per arraulits despertar
a l'alba nostra de cada dia

ara sí tu i jo fent-nos
la nostra història definitiva

paisatge de neu

de les terres altes

innivades en vidre

paisatges de vertigen
es fondran amb els dies llargs

amb rais surant
entre ràpids i corrents
destres raiers
et transportaran a mi
com si t'hagués trobat a faltar massa hivern

com si t'hagués trobat a faltar massa vida

infància

néixer ostatge de per vida
allà a on per a hoste et deleraven
la llar esdevé la pitjor presó
carícies i besades es conjuren
i en covardia plouen cops
amb arbitrari criteri de caprici

negar amb l'escarni dels mil nos
occint qualsevol bri de somriure
sense causa ni fi ni finalitat
els nos perquè sí de cada dia

arraulit al llit entre fils i llanes
balb pel fred de totes les pors
el més fred de tots els freds
que fa tremolar les dents
fins a esberlar-les
la llàgrima tova t'omple la cara
de cada dia fins a omplir la història
fins a asclar-te la vida

un dia et sabran besar i abraçar
fins a la més feliç de les felicitats blaves

sense xarxes

equivocar-me i caure
una i una altra vegada
i cent i mil i cent mil
sense xarxes ni seguretats
esclafar el cos a terres
de dureses promiscues
ossos de vidre esberlats
les carns esquinçades
vessa sang de venes toves
i tot el dolor del món
a cada tros de mi
i el pitjor
la llàgrima del cor
que besa el fracàs

sargir-me la pell

comptar cicatrius tatuades
per tornar a començar
enfilar l'alçada
amb vertigen funàmbul
sense xarxes ni seguretats
amb l'equilibri coix
per totes les caigudes
amb més por que mai
sense forces per demà
em sé l'error però
et sé i hi ets i et reconec

hi haurà un dia diferent
en què tu em faràs ales
i em suspendran en l'aire
sense cap més caiguda
i t'envolaràs amb mi
i ens naixerà la felicitat
de cuidar-nos junts
sabent-nos nostres
amb una eternitat gelosa
per testimoni

m'estimo una història plena
de la sensualitat dels errors
que corregiré amb tu