néixer ostatge de per vida
allà a on per a hoste et deleraven
la llar esdevé la pitjor presó
carícies i besades es conjuren
i en covardia plouen cops
amb arbitrari criteri de caprici
negar amb l'escarni dels mil nos
occint qualsevol bri de somriure
sense causa ni fi ni finalitat
els nos perquè sí de cada dia
arraulit al llit entre fils i llanes
balb pel fred de totes les pors
el més fred de tots els freds
que fa tremolar les dents
fins a esberlar-les
la llàgrima tova t'omple la cara
de cada dia fins a omplir la història
fins a asclar-te la vida
un dia et sabran besar i abraçar
fins a la més feliç de les felicitats blaves
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.