trenta de març

I

he intentat passar pel trenta de març de puntetes
com si la data no anés amb mi

hi és
sòlida d'acer
freda de gel
nua com tots els deserts
 
tendra
 
com la teva imatge
passejant un jardí
fornejant el pa de cada dia
en aquella cuina de llar
com les de sempre
enfilant muntanyes
sense cap panteix
descobrint-nos móns
de parles estranyes

maleeixo la data que et va fer irreversible

II

a casa tot està com sempre
suspès en el temps
esperant la teva tornada
amb aquella rosa irisada
d'olor immensa

llenya

només la llenya

que costa de tallar

escalfa tota la nit

soledat

la soledat aquella
en què el món de fora s'esvaeix
i el món de dintre no és prou
com per substituir-lo.

confinament

i en aquesta soledat artificial
els núvols agafen textura metàl·lica
tot va prenent una olor de tempesta
i de por

multiplicaria per deu el meu confinament
per passar-ne un minut amb tu

entendre't

hi haurà un dia 

que t'entendré la cançó

i llavors serà més fàcil besar-te

hi haurà un dia 

que et copsaré la saviesa

i la meva ciència es negarà de dubtes

mentre arriba aquell dia

segueixo lligat de terra 

i et veig volar eixalada 

a prop meu 

voltant com si em ballessis

sirena

és molt ample el mar
més que el terra trepitjat
cabussar és volar entre sals
digues a la sirena
que sigui el que és
la revolució és aprofitar-ho

presoner

hi ha una classe de silenci

que només trenca el petó

hi ha una classe de soledat 

que només acompanya l'abraçada

hi ha una classe de buidor 

que només omples tu 

aviat farà vuit anys que vas marxar

i em vas deixar presoner 

de la meva pròpia vida