I
he intentat passar pel trenta de març de puntetes
com si la data no anés amb mi
hi és
sòlida d'acer
freda de gel
nua com tots els deserts
tendra
com la teva imatge
passejant un jardí
fornejant el pa de cada dia
en aquella cuina de llar
com les de sempre
enfilant muntanyes
sense cap panteix
descobrint-nos mons
de parles estranyes
maleeixo la data que et va fer irreversible
II
a casa tot està com sempre
suspès en el temps
esperant la teva tornada
amb aquella rosa irisada
d'olor immensa
No hay comentarios:
Publicar un comentario