i s'hi va trobar bé.

i s'hi va trobar bé
tant que va voler passar-hi la nit
la hi va passar i li agradà
va pensar de passar-hi totes les nits
les hi va passar
i s'hi va trobar bé
tant que va voler de passar-hi el dia

l'hi va passar i li agradà

va pensar de passar-hi tots els dies
i s'hi va trobar bé
i després va passar-hi les hores
i després va passar-hi els minuts
i després va passar-hi els segons
i s'hi va trobar bé
després va provar amb la història
i hi va passar el naixement
i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi tots els naixements
s'ho va fer venir bé per passar-los
i s'hi va trobar bé
va pensar de passar-hi la infància
i la hi va passar
i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi totes les infàncies
totes?
sí totes i les hi va passar
i s'hi va trobar bé
i després va passar-hi les adolescències
i després va passar-hi les joventuts
i després va passar-hi les adulteses

i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi la vellesa
li feia basarda però hi gosà i la hi passà
i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi totes les velleses
i va passar per totes les experiències del món
de tots els mons
i s'hi va trobar bé
llavors pensà de passar-hi la mort
però no s'hi va trobar preparat
ho va deixar aquí sense més

i s'hi va trobar bé

mira i quan et mira

mira i quan et mira
t'ensenya franquesa
i et descobreix
una subtil nuesa
que et fa rubor
ho nota i entreté el moment
congelat una eternitat
el temps que recorres
dels ulls francs al somriure net
llavors aquest et vesteix
amb fils i sedes de prínceps
amb caixmiris i moltons de rei
el rubor s'esvaeix com llavors
arrossegades pels mestrals
que plantaran vides llunyanes
et sents immens i fort i savi i segur
perquè et reconeixes
en la seva mirada franca
en el seu somriure net

sense sostre

enlluerna un fred esfereïdor
damunt d'una horabaixa eterna
i el tremolor balb de les mans de vidre
cerquen impossibles claus de recer
ningú a prop ningú lluny ningú
el silenci dallat pel vent clama
justícies ermes de pietat
el discurs s'embarbussa corb
en teranyina de seny sense sentit
i la soledat li dol més que tot
com una xacra que l'esbudellés