terrassa

perseguíem amors

asseguts a les terrasses de bars

regentats per orientals

que havien deixat el món petit

en places d'infàncies sorolloses

i de tutors cridaners

espitllàvem inicis de conversa

que a poc a poc apagaven l'esperit

i cada vegada menys serens

i a cada copa menys hàbils

ens apreníem els passats

i lluíem pecats confessables

i la lluna se'ns posava a sobre

tu de mar

jo de muntanya

brindàvem a la plana

per vides impossibles

i en saber-ho

ens en rèiem

mentre cap silenci

mai no va gosar saludar