no sé quants caramels em queden al sarró
molts menys que quan de xic me'ls menjava amb deler
recordo el que vam assaborir junts
d'una dolçor madura
familiar
coneguda
fou una llibertat viscuda entre sorpreses
i el seu crit despertà totes les ànimes adormides
No hay comentarios:
Publicar un comentario