ball d'ones

al voral de la mar
ballant amb les ones
la música del silenci
oint el respir del paisatge
somiant en vaixells
que li recorrin el món
que li trenquin els límits
pregant a la vida
que la retorni a l'aventura
abans no sigui moment
de forces migrades
o memòries dèbils

els fills ja fa que no són seus
la vida els ha fet lluny i adults
el company no va ser mai seu
quan va tenir l'oportunitat
la va trair triant joventut
ara el sap envellit i arraconat

se l'imagina com empestat
no la preocupa
fa que li va perdre l'amor
ara li ha perdut l'empatia

els pits no son tant ferms
la cintura se li ha eixamplat
les cuixes més grasses
ja no hi és el cos adolescent
però encara es fa mirar i ho sap

mira el cel amb crit d'albatros
i es representa a ella
dibuixant la cinglera
a la cerca d'àpats
els veu volant i s'hi veu
més allà de la frontera
travessant l'oceà infinit
per en continent nou
obrir un nou cicle de vida

es fa tard i la tarda refreda

el sol de biaix ja no escalfa prou
recull al cabàs desitjos i somnis
enfila el pendís camí de casa

i es pensa el sopar del vespre