hi ha dolçors que omplen vides

hi ha tempestes que vengen sequeres
i els erms rebroten a balquena
miríades de fruits esperancen futurs
que ompliran els cellers d’hivern
en groguejar les flors als camps
fa que brollin somriures amples

hi ha moments que desvetllen segles
històries que saben prendre el destí
llibertats que arraconen feixismes

hi ha amors que ensenyen a estimar
mars d’estels infinits en són escenari
de les sals de metalls nobles
que coloren els artificis de soroll
i fan que qualsevol deliri sigui cert
i l’al·lucinació una manera d’art
com cada una de les aurores boreals
als avorrits aguaitadors d’infinits
els raja una fina lluentor als ulls
presumeixen nafres que honoren
els seus triomfs en guerres atàviques
els més joves llueixen vestits de setí
oloren colònia que olora primavera
i desvetllen les enveges en passar
només perquè tenen l’amor que estima

hi ha avis eterns que escolten i garlen
amb la cantarella fresca de la font
asseguts al pedrís d’obaga a la plaça l’església
esperen com si no calgués fer res més

hi ha lletres que reparteixen noves
en sobres blancs franquejats de segells
que commemoren diades absurdes
algunes porten felicitats diferides
i perfums plens d’obscenitat

hi ha dolçors que omplen vides
i no hi ha mort que les dissimuli

 

//*// Catalunya

l'hem estimada presonera
l'estimarem lliure
l'hem estimada aliena
l'estimarem pròpia
l'hem estimada beata
l'estimarem impura

via catalana després b

hi era i hi vaig ser

insignificant i  imprescindible

entre miríades immenses

amb les pells eriçades

les emocions contingudes

en despendre's les llàgrimes captives

es van saber riu per la munió

es van saber mar pel destí

hi era i hi vaig ser

sota l’ombra estelada

amb tots els iguals i diferents

amb una passió comuna

i l'orgull de pàtria prohibida
avergonyits pels dubtes d'abans

consternats per l’èxit d'ara

aquell dia vam deixar de ser seus

no ens havien merescut mai
fou una tarda de déus

vàrem anar-hi gent

hi vam trobar poble

i vam sortir-ne estat
i els infants amb els signes propis
jugaven distrets al somni
començava el primer dia
d'una vida nova i immensa 

disculpa

ara sé que no hi ha paraula
que tapi el teu silenci
que cap llum brillarà
la foscor amb què et sento
com tampoc hi ha disculpa
capaç de fer-te confiada
potser res no et torna
i ho visc amb vertigen

s'esvaeix la mirada d'or
que no m'explica passat
i acomiada fastos i festes

em faig por de ser com sóc
perquè sense saber-ho
t'he fet sentir dolor

 

via catalana després

som el vol de l'àngel de mil ales tallades

la saba nova que creix de la terra cremada

l’arbre que dreça les arrels al cel

les cançons bressol cantades als avis

som els hereus del seu odi

som feina callada i veu discreta

som una veritat ferma que sura

de les seves ignoràncies i mentides

som un cor ample de mans infinites

que batega i canta llibertat

som tots i ho som tot i ho serem sempre

camí del nord

avui torno a ser al camí del nord
aquell que en atansar-nos o allunyar-nos
ens feia de còmplice o de traïdor
segons li anava la història al dia

aquell camí apedaçat a mitges
perquè per catalans no hi teníem dret
olorava de llibertats frontereres
que ens feia envejables a les espanyes

camí de camions i barjaules
de mercaderies i luxúries
quan el fèiem plegats
ens programava la vida i el silenci
quan el fèiem sols
ens enyorava el silenci i la vida

el vell camí del nord
li reconeixíem racons i comerços
hi compràvem pans o adobs o ferros

avui torno a ser al camí del nord
no compraré ni pans ni adobs ni ferros
tampoc hi comptaré les barjaules posant
el seguiré a cada recta i a cada revolt
revivint-te en memòries comunes
escoltant-te en els silencis d'enyor
tornant-te a estimar com de present
encara que reposis de passat irreversible

avui torno al camí del nord
i tot és dol i sagna memòria

deïtats i altres estupideses

si algun dia sóc déu
que déu no ho faci
crearia un cel o un infern
com de personal per a cadascú
on cada mortal seria tractat
segons va tractar en vida
el món i resta de mortals

jo com a déu
en quedaria al marge
perdoneu-me l’avantatge de deïtat
que donada la meva ambigüitat vital
facilitaria la feina de jutges divins
i altres funcionaris encarregats

sigueu curosos
que segons estan les coses
no és del tot impossible
que acabi sent-vos déu
vull dir que sembla
que fa anys
que hi ha plaça vacant
i tinc certa pràctica d’opositar

no em compliqueu la vida de déu
feu-vos ho fàcil
fent-ho fàcil
feu-vos feliços