I s'hi va trobar bé.

i s'hi va trobar bé
tant que va voler passar-hi la nit
la hi va passar i li agradà
va pensar de passar-hi totes les nits
les hi va passar
i s'hi va trobar bé
tant que va voler de passar-hi el dia

l'hi va passar i li agradà

va pensar de passar-hi tots els dies
i s'hi va trobar bé
i després va passar-hi les hores
i després va passar-hi els minuts
i després va passar-hi els segons
i s'hi va trobar bé
després va provar amb la història
i hi va passar el naixement
i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi tots els naixements
s'ho va fer venir bé per passar-los
i s'hi va trobar bé
va pensar de passar-hi la infància
i la hi va passar
i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi totes les infàncies
totes?
sí totes i les hi va passar
i s'hi va trobar bé
i després va passar-hi les adolescències
i després va passar-hi les joventuts
i després va passar-hi les adulteses

i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi la vellesa
li feia basarda però hi gosà i la hi passà
i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi totes les velleses
i va passar per totes les experiències del món
de tots els mons
i s'hi va trobar bé
llavors pensà de passar-hi la mort
però no s'hi va trobar preparat
ho va deixar aquí sense més

i s'hi va trobar bé

mira i quan et mira

mira i quan et mira
t'ensenya franquesa
i et descobreix
en subtil nuesa
que et fa rubor
ho nota i entreté el moment
congelat una eternitat!
el temps que recorres
dels ulls francs al somriure net
llavors, aquest et vesteix
amb fils i sedes de prínceps
amb caixmiris i moltons de rei
el rubor s'esvaeix com llavors
arrossegades pels mestrals
que plantaran vides llunyanes
et sents immens fort savi segur
perquè et reconeixes
en la seva mirada franca
en el seu somriure net

sense sostre

enlluerna un fred esfereïdor
damunt d'una horabaixa eterna
i el tremolor balb de les mans de vidre
cerquen impossibles claus de recer
ningú a prop ningú lluny ningú
el silenci dallat pel vent clama
justícies ermes de pietat
el discurs s'embarbussa corb
en teranyina de seny sense sentit
i la soledat li dol més que tot
com una xacra que l'esbudellés

Leni Riefenstahl

àngel d'acer
que dalla
amb l'estètica
perfecte
cossos febles
que l'aparten
de la genètica pura
cobejada per assassins
disfressats d'estadistes

t'estimo

acompanyo el plor amb un t'estimo t'estimo t'estimo
t'ho dic una i mil vegades, t'estimo t'estimo t'estimo
quan em canso de dir-te t'estimo t'estimo t'estimo
torno a començar a dir que t'estimo t'estimo t'estimo
i quan em canso de cansar-me
torno a començar t'estimo t'estimo t'estimo

sóc teu

quan llaures l'hort a mans nues

sóc teu

quan llueixes l'elegància en el fangar

sóc teu

quan giravoltes cent espais per hora

sóc teu

quan et tremolen el pols dels braços cansats

sóc teu

quan investigues músiques oblidades

sóc teu

quan panteixes i segueixes i segueixes

sóc teu

quan recerques la sensibilitat amagada

sóc teu

quan agraeixes a qui no aporta

sóc teu

quan valores el que no serveix

sóc teu

quan abraces les quimeres

sóc teu

quan bades la primera llum del dia

sóc teu

quan et deixes estremir el cos pel fred

sóc teu

quan fas de dolor rialla

sóc teu

quan odies amb l'amor que ho fas

sóc teu

quan escoltes tots els silencis

sóc teu

quan fas dels gemecs cançons

sóc teu

quan calles per no molestar

sóc teu

perquè sóc el teu home