Quan llaures l’hort a mans nues
Sóc teu
Quan llueixes l’elegància en el fangar
Sóc teu
Quan giravoltes cent espais per hora
Sóc teu
Quan et tremolen el pols dels braços cansats
Sóc teu
Quan investigues músiques oblidades
Sóc teu
Quan panteixes i segueixes i segueixes
Sóc teu
Quan recerques la sensibilitat amagada
Sóc teu
Quan agraeixes a qui no aporta
Sóc teu
Quan valores el que no serveix
Sóc teu
Quan abraces les quimeres
Sóc teu
Quan bades la primera llum del dia
Sóc teu
Quan et deixes estremir el cos pel fred
Sóc teu
Quan fas de dolor rialla
Sóc teu
Quan odies amb l’amor que ho fas
Sóc teu
Quan escoltes tots els silencis
Sóc teu
Quan fas dels gemecs cançons
Sóc teu
Quan calles per no molestar
Sóc teu
Perquè sóc el teu home
30 de març de 2012
Brutal!! M'ha emocionat i " quan fas dels gemecs cançons" i al final ... perquè soc el teu home.... Senzillament honorable.
ResponderEliminarGràcies, un plaer una vegada més!
Reflexa una eclosió de passió, tendresa i sensibilitat. Gràcies un plaer llegir.te.
ResponderEliminar