espera la claror del sol
que et desvetlli gran i feta
i deixa que el brogit del migdia
t'esculpeixi el David perfecte
des d'aquell bloc pur de matèria
te'n traurà l'art
humanament impur
tant imperfectament humà
com tots nosaltres
el sol de tarda t'escalfarà lleu
i explicaràs la mirada de ta vida
a la corrua de delerosos tafaners
àvids de tu i d'aquell art jove
t'arribarà la solitària nit de tots
i tornaràs a plorar nineta
ara sí
irreversible de dies nous
No hay comentarios:
Publicar un comentario