hi haurà dos-cents petons recorrent-te sencera
i dibuixarà la teva ossamenta de vellut
de sempre
com sempre
no sabràs on comença la carícia i
acaba ell
les seves mans et pessigollejaran
l’amor
de sempre
com sempre
no distingiràs la teva pell de la seva
ànima
i gaudireu dels mateixos pecats
de sempre
com sempre
el faràs definitiu i li somiaràs la
història
i t’hi veuràs en plural i plegats
per sempre
com sempre
sentiràs la vella fredor coneguda
no hi haurà ni vostre ni demà ni
història
i el mai tornarà a rajar les llàgrimes
de sempre
No hay comentarios:
Publicar un comentario