horabaixa

és horabaixa 
molt molt baixa
la platja s'arrecera rere mantell negra
es desvetlla el silenci
les gavines carronyaires s'adormen
de lluny pescadors de canyes llargues
i línies invisibles traginen palpentes
s'encén un horitzó d'estels
que augura nit de celístia freda
el motor de les ones s'apaga
el vent no gosa trencar la taciturnitat
ara escolto el teu alè
de peu dret albires l'horitzó
sé que veus famílies de dofins
que juguen a esquitxar-se
terres antípodes de paradisos certs
platges verges de sorres blanques
vaixells de pirates verds
de tatuatges maldestres
i cada paisatge et canvia el batec

en veure't sé que sóc jo qui veu la bellesa
i batego més fort que el mar i tu