malalt

la boca em té gust de cartró
mentre la tos em parteix el pit
la gola saliva metàl·lica
ferida d'empassar vidres
un calfred em trenca l'espinada
i s'hi entreté estona i estona
cap flassada sap escalfar-me
la tremolor eixorda silenci de dents
penso i sé que no és res
que la malaltia exagera els dolors
però em veig com un captaire nu
enmig de la vorera noble
de la ciutat freda i indiferent
que atrafegada m'ignora la solitud
totes les meves debilitats
m'esfondren des de mi mateix
i aquell guerrer de causes nobles
envileix en la fonda covardia
la humilitat cala el moll de l'os
i l'ànima de fum se m'esvaeix