Sant Martí

tenia catorze anys ben fets

i totes les mancances pròpies de l'edat

arrossegava un creixement tímid i esporuguit

de prim que era semblava alt

a casa em van fer treballar sense preguntar

i vaig anar d'aprenent a la fàbrica

recordo poc de les feines d'oficina

cada matí anava al bar brut a comprar

el cafè amb llet en got de vidre per a l'amo
pagava amb les monedes exactes

que algú havia deixat al costat

del plat i del got brut del dia abans

servia el cafè a la taula de caoba buida

del despatx fosc i ben moblat

amb un servat estil noucentista

reconvertit a bar de circumstàncies

a la fàbrica vaig sindicar-me

i vam organitzar la primera vaga

quaranta anys després del que calia

era temps d'uralites i de fums
de calors extremes i freds de penellons
Sant Martí era el "backyard" barceloní

vestit de fumeroles i deixalles industrials
no sabia que més enllà de les fàbriques

hi havia una via de tren mal tancada

i un mar obert amagat i embrutit

només era una gran taca blava 

al mapa del metro de Barcelona

en direcció nord camí de França

més enllà de l'institut

el limitava el Camp de la Bota 

era un munió de barraques i patíbul

on encara hi bategaven 

mil set-cents trenta-quatre afusellats

per la repugnant venjança franquista

una guerra que els assassins

no tenien cap intenció d'acabar

el barri no m'era estrany

ja de petit l'havia de travessar

de muntanya a mar per anar a estudi

i de mar a muntanya per tornar a casa

quatre vegades al dia amb vuit metros

i deu quilometres a peu

creuava la Perona en perpendicular 

pel pont d'Espronceda

i si tenia moneda estalviada

de la cisa dels bitllets de metro

comprava un xiclet a la guingueta

on treballava aquella gitana gran i vella

la Perona era un carrer de barraques 

corria el marge dret del tren del Nord

malgrat la precarietat no el recordo

gaire dissonant tret de la pudor

algun dia que em sentia explorador

i resseguia en paral·lel al tren

entre els ponts d'Espronceda i el del Treball

feia l'aventura de la travessa amb por

algun dia hi vaig sortir per cames

més per por que per amenaça

era divertit trobar-hi gallines

esquivant el meu pas apressat

molt després vaig descobrir

que aquella pudor de podrit

que em provocava arcades

era d'una fàbrica de cel·lulosa

que hi havia per l'indret

era la mateixa pudor

del poble de Balaguer

hi havia anat de visita

era una tarda de calor i boira i fum

els forasters fèiem arcades pels racons

que fumi deien els veïns

que més ens fumarà quan no fumi

un dia els van dissipar la fàbrica

i es va esfumar la pudor

alguns van anar a l'atur

ara tots són molt més feliços

Sant Martí fou el meu creixement

a mig camí de l'escola i la fàbrica

hi vaig trobar el primer amor

el que no acostuma a funcionar

el que em va obrir magí i món

tot i així seguia dormint a Nou Barris

a recer de bigues corcades per l'aluminosi

però això és una altra història