separació

I

entrar i sortir
vegada rere vegada
i una vegada més
torno amb sensació
de ferro a la panxa
protegint-me de l'èxtasi
i de la suor freda
abraonant-me a la vida
massa d'esma per ser-hi
dallat a trossos
patint per si la cirurgia
sabrà separar
la nostra pell comuna
si sabrà desunir
els budells compartits
si els sabrem usar

des de les distàncies
si les nostre vides
sabran viure soles

t'escric els silencis
que no puc callar

II

el silenci és teu

la resta t'escoltem muts

som espectadors cecs

de les teves rialles

cobegem recollir-te
llàgrimes de moments foscos

mai no em vaig enganyar

fent-te definitiva

les històries d'amor

sempre acaben malament

només podíem d'allargar-la

fent mans i mànigues

i no vam saber trobar perquè 

de metall o de paper

sempre t'estimaré