em vas seduir
enamorar
embogir
vas segrestar-me la vida
abduït a la teva
van desaparèixer distàncies
quan m’adonà jo no hi era
i així en absència
confortable
vaig deixar que m’escrivissis la història
amb aquell nostre
que cada vegada era menys meu
hagués seguit etern així
però l’eternitat no és patrimoni de la vidai la vida no era patrimoni teu
i sense tu em vaig descobrir
nu i buit i res
vaig sentir-me com un membre amputat
incapaç de regenerar un cos on viure
vaig desitjar seguir teu
tot i sense tu
segueix el miratge del viatge
i aquella estació erma on vas eixirse m’entela d’història
s'esvaeix a l'oblit
et poetitzo una i mil vegades
per retornar-te
per tenir-te
no serà i no seràs i no serem
avui ha matinat gris
no necessito esperança ni futur
et necessito a tu
No hay comentarios:
Publicar un comentario