indigents

marxar amb tu

fugir d’hipocresies

encendre encenalls de passat

en present viure't

en present simple i senzill

sense subjuntius

el regal dels déus que ets

anar-nos-en a un altre país
de llibertats diferents

esdevenir aliens

on la gent ens miri de reüll

es pregunti què ens parlem

en dies de primavera tova

buscar recer sota ponts i petons

o en els bancs dels parcs

i quan l’hivern nevi paisatges

escalfar-nos als túnels del metro

pidolar restes als que els sobra

trobar feines de curta durada i mala paga

envellir i morir de pressa

saber-nos límits i resistències

renunciar a tot i tothom

només per tu

saber-me teu a tothora

imprescindible

i en la plenitud de l'abraçada

assegut a qualsevol terra brut

de la ciutat més honorable

del nord net i fred

saber-me amb la dona més rica del món

tu

només tu