en els
esboirats dies evoco
la pèrdua irreversible
i ploro la foscor plena
de carícies d'absència nues
el teu cos tendre i cobejat
estellat entre les pedres
d’escullera esbudelladora
des d’on
omple de sang el mar
no hi ha prou
cel per contenir-te
ni prou dolor per homenatjar-te
No hay comentarios:
Publicar un comentario