tardors

I

anar d'un indret a l'altre

a seixanta illes per hora
la ciutat s'escola per cames
amb la presa de qui fa tard
sense intenció d’anar enlloc
la hiperactiva desídia avorrida
que enveja la vida de pedres
fugint-te de tu mateix
d’aquella tristor que esdevenia
la maleïda religió diària
i l’única litúrgia de plany
amb silenci dallant l'ànima

II

tornes a la quietud
obres i tanques ulls
respires suau
comptes suors
que llisquen avall
sents brins d’aire
a la pell nua
cap activitat
només pensament
tan secret com fals
a recer de silencis
fugint consols
fent-te màrtir

III

en no ser-hi et ploro
en no sentir-te t'enyoro
perdut resto en no saber-te
tot ho ets tu i res també