anys després
encara et descobreixo
en cartes de quotidianitat
que feia perdudes
a cap d'elles no s'explica res
ni transcendent ni poètic
no hi ha cap noticia per reviure
però totes ells criden a vuit vents
com era d'immens el nostre amor
martes, 25 de septiembre de 2018
jueves, 6 de septiembre de 2018
Síria
hi ha una Síria que fuig enlloc
on les mares ja no ploren
els fills no tenen esma ni de fam
on la vida mor alleugerida
el demà és un luxe de mentida
i avui un regal enverinat
hi ha una Síria de cel de napalm
i aterra la terra per enterrar-hi la carnassa
hi ha una Síria on la vida mor
on només els assassins són lliures
on les mares ja no ploren
els fills no tenen esma ni de fam
on la vida mor alleugerida
el demà és un luxe de mentida
i avui un regal enverinat
hi ha una Síria de cel de napalm
i aterra la terra per enterrar-hi la carnassa
hi ha una Síria on la vida mor
on només els assassins són lliures
a mitges
sobre la taula va quedar
el darrer tall de pastís
cap dels dos no el va gosar tocar
per si a l'altre li venia de gust
es va assecar i enverdir
s'hi van posar mosquetes hostesses
seduïdes per aquella dolçor ja rància
que de seguida esdevingué pedra
dies després encara hi era
per si et venia de gust
encara hi és
acordava lletres i cançons taral·lejant-les
amb aquells dits maldestres
que no van saber mai fer ritme de guitarra
trossos d'amor que ens quedaven per recórrer
paraules de sempre que expressaven noves maneres
silencis que no vam saber callar
llàgrimes a la galta de l'altre que no vam saber veure
aquells petits pecats que no vaig gosar confessar-te
camins circulars i dreceres que no portaven a enlloc
no calia anar enlloc
tu eres el lloc
visc
extirpant-te de la memòria per albirar futur
mentre navego per entre fracassos
que homenatgen la teva pèrdua
i et fan eterna
el darrer tall de pastís
cap dels dos no el va gosar tocar
per si a l'altre li venia de gust
es va assecar i enverdir
s'hi van posar mosquetes hostesses
seduïdes per aquella dolçor ja rància
que de seguida esdevingué pedra
dies després encara hi era
per si et venia de gust
encara hi és
acordava lletres i cançons taral·lejant-les
amb aquells dits maldestres
que no van saber mai fer ritme de guitarra
trossos d'amor que ens quedaven per recórrer
paraules de sempre que expressaven noves maneres
silencis que no vam saber callar
llàgrimes a la galta de l'altre que no vam saber veure
aquells petits pecats que no vaig gosar confessar-te
camins circulars i dreceres que no portaven a enlloc
no calia anar enlloc
tu eres el lloc
visc
extirpant-te de la memòria per albirar futur
mentre navego per entre fracassos
que homenatgen la teva pèrdua
i et fan eterna
jueves, 5 de julio de 2018
Jara
d'adolescent em crema
la llàgrima suspesa
anys de dolor quan la música
feia de conjur fins on podia
feia de conjur fins on podia
canviàrem déu per llibertat
i encara som perduts
entre dreceres costerudes
avui Victor Jara ressuscita
El Punt Avui 5 de juliol de 2018
domingo, 24 de junio de 2018
nit de Sant Joan
nit de Sant Joan
nit de cel i celísties
de dimonis i bruixes
de pólvora i fogueres
de màgies i divinitats
d'amors novells i d'enyors llunyans
i entre tots crits i joies i danses
del més profund dels dins
el teu silenci encara encén plors
fora
els joves salten sobre focs esmorteïts
i la nit espetega com si fos zona de guerra
és nit de Sant Joan
portalada d'estiu
encara que sembli nova
encara que sembli nova
com cada any
com la primera
miércoles, 20 de junio de 2018
sábado, 9 de junio de 2018
cireres
I
m'he fet feliç assegut a la porta de casa
menjant cireres
i escopint els pinyols a l'horitzó
II
m'agraden les cireresque es disfressen d'arracades
per guarnir les orelles
de les nenes que juguen a ser dolces
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
