destí

no beneeixo el destí
que em mena inexorable
cap a la buidor eterna
però també us he de dir
que no em trobareu en guerres
que sé perdudes
així és que
deixeu-me conviure
amb aquesta contradicció
perquè és l'únic que dóna
sentit a la meva vida

llins tendres

entre els llins tendres
on buscaves les carícies noves
sempre hi era la seva petjada
i t'envaïa l'enyor i la impotència

plena

li he agafat la mà

a la lluna plena

i l'he acompanyada

a fer la volta de la nit

futur

enterrar el passat
fer-lo llavor
i veure florir el futur de cada dia
el testimoni de relleu
recorrerà totes les genealogies
més enllà del que sóc
trobant-nos en el som comú i nostrat
atansant-se a desconeguts
per barrejar nissagues
potser l'infinit no és etern
i hem de fer per descobrir-ho

estel·lar primer

jau el Sol
lleva la Lluna
albira Mercuri l'infinit
en un horitzó pla on brilla tímid
s'esvera Mart que espera torn
Júpiter se'n riu de tots perquè és ufà que no Urà
Venus brilla més que tots entre pecats
que els anells de Saturn prova de comprometre
Plutó ha decidit d'acabar la volta al Sol
per no tornar a aparèixer en vuit generacions
convenç Neptú en l'escapada

aniversari

I

ara que ja sóc sac de dolors
m'adono
que he hagut de viure el tros fet
amb poques excepcionalitats
i massa normalitats

tot el que tinc i he tingut
m'ho hagut de treballar bri a bri
allò que sóc
ho he hagut d'aprendre lletra a lletra
el que puc sentir
ho he forjat llàgrima a llàgrima
i agraeixo tot allò que tinc
el que he arribat a ser
les vides sentides

no en canviaria cap
de les oportunitats equivocades
m'han obert totes les noves portes

fins arribar aquí
ara que ja sóc sac de dolors

viure és un regal
que s'assaboreix patint-lo

II

tots els moments passats

per difícils que foren

totes les històries viscudes

per patides que fossin

tots els camins marrats

per perduts que em trobessin

m'han dut fins aquí

amb tu

i ara soc feliç

groc

no us feu il·lusions en veure
fulles esgrogueïdes
caigudes de branques nues
no és groc de llibertat

ens faran passar
hivern de fred i dolor
tan se val
vindran els vents de sempre
amb la nova primavera de sempre
les pluges suaus amararan els camps
ompliran deus i rieres
reverdiran la vida
esbaldiran la claveguera feixista
on mouen la història
on neden com peixos

hi haurà un proper estiu de llibertat
i el farem nostre