si fóssim junts

si fóssim junts
prendria el cotxe

a dos quarts i mig de mitjanit
aniria a poc a poc

fins a la vora del llac
ensumaria els nenúfars
et prendria de la cintura
i et faria un vol
que recalaria en uns llavis

plens de petó
i entre uns braços d'aquells
que mai no fan prou d'abraçada
la nit seria cau suau de plaers

si fóssim junts
canviaríem les paraules per petons
i mai no hi hauria error possible

si fóssim junts
l'única distància possible entre tu i jo
seria la pell
i a trossos seria comuna

Nadal del dinou

avui el poble s'ha llevat puntual
han agafat estelades
llaços grocs
i viandes per un dia
els joves han escrit paraules soltes en llençols vells
que aixecaven per sobre dels caps

plegats han marxat cap a llevant
de camí s'hi han afegit
pastors esparracats de ramats eixarreïts
algunes dones que han abandonat la bugada al riu
i tres homes savis de colors diferents

en fosquejar han encès les torxes
i la processó ha fet molt de goig  

en arribar a l'establia
els ha sortit a rebre en Josep
i s'explicaven novetats amb to abrandat
quan han entrat dins 
la Maria s'ha afegit a la conversa
incrèdula de les noves que oïa
mentre donava el pit al bon Jesús

el matxo des del fons mirava indiferent
la vaca remugava allunyada 
com espantada per l'enrenou

en acabar han fet els cants de sempre
amb lletres de llibertat i esperança
i un dels savis ha escrit un comunicat
que han corregit fins que els ha plagut a tots
només tres desitjos per fer córrer a quatre vents

"fi de la repressió
llibertat presos polítics
tothom a casa"

després tots han tornat cap als seus llocs
que els quedava molta feina per fer

Coll de Comdrei

què a prop sóc de ser feliç
entre fagedes i bedollars
cau de follets i fades
que saben explicar contes
de roques encantades
arrodonides per déus geològics
entre les capçades que groguegen
les tardors de cada any 
i descobrir rere els faigs 
horitzons innivats

que evoquen les fronteres

cobejades de joves

a vista d'àliga
tinc aquesta immensa felicitat
a cau de dits 
que lluny que sóc de ser feliç

destí

no beneeixo el destí
que em mena inexorable
cap a la buidor eterna
però també us he de dir
que no em trobareu en guerres
que sé perdudes
així és que
deixeu-me conviure
amb aquesta contradicció
perquè és l'únic que dóna
sentit a la meva vida

llins tendres

entre els llins tendres
on buscaves les carícies noves
sempre hi era la seva petjada
i t'envaïa l'enyor i la impotència

plena

li he agafat la mà

a la lluna plena

i l'he acompanyada

a fer la volta de la nit

futur

enterrar el passat
fer-lo llavor
i veure florir el futur de cada dia
el testimoni de relleu
recorrerà totes les genealogies
més enllà del que sóc
trobant-nos en el som comú i nostrat
atansant-se a desconeguts
per barrejar nissagues
potser l'infinit no és etern
i hem de fer per descobrir-ho