palets

als afores hi ha un solar
atapeït de palets usats

resten apilats en pilars atrevits
dibuixen gratacels en runes
de geometries decadents
a punt de col·lapse

als endins l'urbs exsuda ostentació

jo

doncs hauré de desinflar el meu jo
deixar-lo tendre per a l'amor
tou per a la vida
capaç de rebre cops sense trencar-se
capaç de sentir abraçades emocionant-se

busca'm

busca'm

com a client solvent

busca'm

com a amic fidel

busca'm

com a amant apassionat

busca'm

seducció

no és la teva manera de vestir esvelta

sense espai d'ostentació
no son les teves formes perfectes

que dilaten el temps i dissimulen la història
no són aquestes carícies 

que em reinterpreten el sexe de cada dia
no és la mirada sàvia que tot ho veu 

i que tot ho troba
no és la conversa de sempre

que ens fa créixer les ànimes

és com m'estimes

i com em sento estimat

nit

arraulits entre flassades arnoses
a recer dels freds i rellents dels afores
entre uns petons plens de dubtes
esperàvem que l'hora del sol arribés prompte
i el dia nou ens revisqués una certa esperança

poetessa

dius que no pot escriure si no estàs trista

et veig feliç

si la tinta no corre

que ho faci el somriure

en el teu silenci

el món no et sabrà

quedaran de tu ombres

només petjades

esteles d'història

res de tu serà corpori

t'adonaràs

t'entristiràs

la sang et tornarà a fer bullir la tinta 

i tornaran a brollar versos en hemorràgia 

seràs de tots

feliç

i es tornarà a assecar la tinta

per l'escalf del teu somriure

edat

entro a l'edat de les coses fetes
em sento feliç
alegre
orgullós
amb un somriure sorneguer
escapant-se del meu llavi
amarant-me en la llibertat
que mai no he tingut

mai